Un acte emotiu! Una sessió plena de música! Gran nivell
musical! Quina il·lusió sentir aquests músics que durant una època de la seva
vida van passar per la nostra escola!
Aquests eren alguns
dels comentaris que vam sentir i pronunciar durant el piscolabis que va tancar
la vetllada del passat dissabte 21 d’abril a l’Aula Magna de l’Escola Municipal
de Música Victòria dels Àngels. Un concert on els protagonistes eren antics
alumnes de l’escola, molts d’ells ara músics professionals i d’altres, com va
demostrar al concert, simplement uns grans amants de la música i posseïdors de
la riquesa que comporta. Vaig tenir el goig de comprovar que el que vaig
escriure a la introducció del programa, abans de conèixer el contingut
detallat, era corroborat per la realitat.
Es va refer el Grup de flautes travesseres que havia dirigit
fa molts anys en Josep Ferré. Vuit exalumnes, alguns dels quals ja no s’hi
dediquen, van recuperar el seu instrument i van interpretar una sardana de Joaquim
Serra com si no haguessin deixat mai de tocar. Vells amics era el títol de l’obra, totalment adequat a la seva situació
actual.
En Jaume Fàbregas, antic alumne i actual professor de
trompeta i de piano del centre, va oferir una bonica i equilibrada interpretació
del Vals op. 69 n. 1 de Chopin, obra amb
què volia rememorar la seva etapa d’estudiant a l’escola de música.
L’Anna Puigneró al piano i el seu company Arne Svindland a
la guitarra, van interpretar el primer moviment de la Fantasia op. 145 de Castelnuovo Tedesco. Deia l’Anna que era la
primera vegada que la interpretaven en públic, però realment van fer-ho amb una
gran conjunció i un equilibri no gens fàcil d’aconseguir amb dos instruments tan
diferents en timbre i volum.
El Guillem Pareja i el Francesc Pascual van tocar la Rêverie de Lamote de Grignon, una
melodia de gran bellesa de la qual en van treure tota la seva expressió
musical. En Guillem té una gran seguretat i un bon so i va estar delicadament
agombolat per el seu company Francesc.
Per a mi va ser una gran sorpresa sentir l’obra de Sergi
Sirvent, que havia estat alumne a principis dels anys 90. Ara ha diversificat
la seva activitat musical tocant i interpretant diferents instruments, però
també a través de la composició. La peça Absència,
de la seva suite El pes de les balances
és una obra de gran intimisme i d’una tristor serena, amb una harmonia rica i
suggerent que té reminiscències jazzístiques. Com ell mateix explica, és una
obra que evoca el buit que va deixar la mort del seu pare quan era encara un nen.
Letícia Martín encara corria per l’escola de música la primera
dècada dels 2000 com a estudiant de guitarra. Ara segueix fent la seva trajectòria
musical molt lligada a projectes personals al voltant del Pop acústic (espero que em disculpi si la classificació no acaba de
definir el seu estil). En aquest intervenció havia de tocar un duo de guitarres
amb Marc Pons qui, a causa d’una indisposició, no va poder actuar. Francesc
Pareja, professor de guitarra, va substituir-lo i va tocar amb la Letícia,
pràcticament a vista, la Danza del sur
de Erik Marchelie. El resultat, excel·lent. Una mostra més de la capacitat dels
músics per adaptar-se a les circumstàncies i resoldre problemes ràpidament.
A continuació van intervenir dos exalumnes més que ara també
són professors de l’escola. Elena León, saxo i Sergi Claret, violí, van
interpretar amb la pianista Lourdes Pérez la Cantilène del compositor i violinista argelí Marc Eychenne.
És una obra apassionada, de gran impuls climàtic, que els tres professors van tocar
amb expressió.
Letícia Martín va tornar a l’escenari, aquesta vegada
acompanyada per Maria Soto, una altra exalumna, que tocava un instrument de
percussió: l’udú, una mena d’atuell de terrissa que pot emetre variats sons,
segons es percudeixi al cos o a les obertures. Van interpretar Corpo encantado de Julio Pereira en una
versió acústica i intimista, reduïda a la veu, guitarra i percussió. Un esplèndid
tast del treball que les dues joves porten a terme amb un grup més nombrós que
es dedica especialment a versions de música popular de l’àrea lingüística
portuguesa.
Per acabar el concert, el Lucas Peire va presentar tres
vídeos d’exemples musicals propi i de la Irina Prieto i del Tomàs Peire que a
causa de la seva llunyana residència no podien estar presents a l’acte. Tots
tres van passar per l’escola durant la seva infància i adolescència i van
continuar les seves carreres musicals, dirigint-les especialment cap a la
música i la imatge i cap a la interpretació en directe de música clàssica i
popular. El vídeo de la Irina consistia en un muntatge de fragments musicals seus
de diferents pel·lícules realitzades fins ara. El del Tomàs era la interpretació
de la seva Tocata, en un concert en viu del pianista José Menor a la
Universitat de Los Ángeles. El gira fulls era el propi compositor. I,
finalment, el vídeo del Lucas era un tràiler força espectacular d’una proposta
per una pel·lícula de dibuixos animats.
No hi eren tots, hagués estat impossible, però va ser una
mostra representativa d’exalumnes que han seguit diversos camins, dins o al voltant
de la música. Ens han demostrat que el que van aprendre a l’escola els ha
servit i els ha permès desenvolupar diferents professions musicals. Alguns com
a intèrprets, altres com a compositors, altres en l’àmbit de la docència i,
aquells que no s’hi dediquen professionalment, en l’àmbit del seu gaudi
personal.
Felicitats a tots i a totes!
Joan Josep Gutiérrez
Programa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada