El passat divendres, 16 d'octubre, vam poder gaudir del primer concert d'alumnes en viu des de l'inici de la pandèmia el mes de març. Va ser el concert de graduació d'alumnes de piano que van finalitzar els seus estudis de Grau professional al nostre conservatori. Sis joves, deixebles de la Mònica Pons, la Lourdes Pérez-Molina i del Joan Josep Gutiérrez van actuar amb excel·lent qualitat musical davant d'un públic que, respectuós i atent, omplia completament l'aforament permès de l'Aula Magna. El concert va començar amb un retard de més de 20 minuts degut a les mesures de control d'entrada, però tothom va entendre la situació excepcional en què, lamentablement, ens trobem. Abans de la música, el director del centre, Roger Roca, va dirigir unes paraules al públic per remarcar la importància que té un acte com aquest en què joves intèrprets han estudiat al nostre centre i han arribat al final amb l'adquisició un nivell musical que els permetrà seguir amb una professió o viure la música com un acompanyament de les seves vides.
Va obrir el concert l'Albert Mañosa, que va interpretar el Preludi i fuga en si menor, BWV 869, del primer volum del Clave ben temperat de J.S: Bach. La seva versió va ser impressionant per l'impecable control del so i de la polifonia i per la seva construcció i expressivitat. A això, s'hi afegeix la gran dificultat que té memoritzar una obra tan llarga i complexa. A continuació, les germanes Júlia i Martina Albero van interpretar la Fantasia en fa menor, Op. 103, de Franz Schubert. Es tracta d'una de les obres cabdals del repertori romàntic per a piano a quatre mans i ho van fer amb gran compenetració, equilibri i sentit musical. L'Ada Munté ens va oferir la Rapsòdia en si menor, Op. 79, n. 1 de Brahms, una obra important del compositor alemany que va resoldre amb resolució, claredat, energia. Eric Sastre va tocar dues obres. El Nocturn Op. 72 n. 1 de Chopin va permetre escoltar el cantó més sensible i delicat de intèrpret. La plus que lente de Debussy ens va portar a la nostàlgia i la nonchalance dels inicis del segle XX a Paris, on la moda del vals lent va seduir al seu autor a ironitzar amb el títol "d'encara més lent". Per finalitzar, Gerard Abad va tocar l'Allegro de concert d'Enric Granados, una peça molt adequada per acabar un recital amb l'excitació del virtuosisme brillant. Va tocar amb velocitat, apassionament i rauxa.
Un recital, en definitiva, que ens fa recuperar la confiança en la nostra feina i en les noves generacions que continuen pel camí de la millora, de la innovació i també de l'evolució de la cultura clàssica.
En acabar el concert, els intèrprets van ser molt aplaudits i se'ls va fer entrega d'un petit obsequi com a record.
Moltes felicitats!
Actuació d'Albert Mañosa
Actuació d'Eric Sastre
Actuació de Gerard Abad
 |
Cinc segons sense mascareta per la foto: Ada Munté, Júlia Albero, Martina Albero, Gerard Abad, Albert Mañosa i Eric Sastre.
|
