Ahir dimecres va tenir lloc el concert del cicle 60' a Victòria, dedicat en aquesta ocasió a la Mostra de Composició de Grau professional.
La Mostra de composició és una activitat pedagògica que es porta realitzant a l'escola de música des de fa més de vint anys. La creació musical és una eina molt potent per ajudar l'alumnat a comprendre la música en totes les seves vessants. Per compondre cal primer escoltar, analitzar, imitar i, a la llarga, trobar un llenguatge personal. Aquest és un dels principis que utilitza la metodologia REMIS, desenvolupada a la nostra escola, per treballar el llenguatge musical.
En el cas que ens ocupa, l'etapa de Grau professional, els nivells d'habilitats i de comprensió musical comencen a ser realment interessants per ells mateixos. Al concert d'ahir es presentava un recull de peces creades i interpretades per alumnes de primer a cinquè de conservatori, basades en models d'obres d'Enric Granados i tancant així el cercle de la proposta pedagògica, que enguany coincideix amb els aniversaris de naixement i mort d'aquest compositor català.
El programa consistia en obres inspirades en la Dedicatòria, La mendiga, El fantasma, la Marcha, la Canción de mayo, La huérfana i Recuerdos de infancia. Algunes d'aquestes obres, que configuraven les diferents seccions del recital, van ser interpretades en directe per Sílvia Rosell, Albert Mañosa i Júlia Álvarez. La resta es van poder escoltar en un enregistrament d'Emili Brugalla. Les obres dels alumnes, interpretades per els mateixos compositors o per companys, tenien qualitat per elles mateixes i reflectien, unes amb més similitud que altres, la inspiració en els models, però amb la personalitat de cada compositor-intèrpret. Remarquem que totes compartien una lògica discursiva musical que les feia úniques, encara que evoquessin el model en major o menor mesura.
Delicadesa en les peces de Lucia Landa i Mònica Garriga, sobrietat de Julieta Guevara i Pau Mateu (escriure convincentment per instrument melòdic a solo no és gens fàcil), proposta dialogada d'Anna Fondevila, maduresa d'un jove com Ramon Prats, claredat expositiva de l'obra d'Oriol Yglesias, claredad i correcció harmònica de Marta Boadella (el pianista a determinar era Albert Mañosa, que va tenir molta feina en aquest concert), brillantor d'Albert Mañosa, equilibri i inspiració d'Èric Sastre i exuberància virtuosística de Gerard Abad són alguns qualificatius que em venen de sobte al cap, però totes i cadascuna contenen molt més del que aquí podem explicar.
No ens queda altra cosa que felicitar a totes i tots els compositors i intèrprets, així com a les seves professores que han conduit aquesta activitat fins a obtenir uns resultats tan esplèndids.
Joan Josep Gutiérrez
