Iqbal Masih (Urdu: اقبال مسیح) (nascut el 1982 - 16 d'abril de 1995) fou un nen pakistanès que va ser forçat a treballar en una fàbrica de catifes als quatre anys. Als 10 anys va convertir-se en l'estendard del Front d'Alliberament del Treball Forçat
després d'escapar-se del taller on treballava, i va morir assassinat
als 12 anys. La seva història s'ha popularitzat per diferents llibres: La història de l'Iqbal de Francesco d'Adamo i Stolen Dreams: Portraits of Working Children, de David L. Barker
Va néixer en un petit poble prop de Lahore al Pakistan.
El seu pare va abandonar la família poc després del seu naixement. La
seva mare treballava de netejadora i tenia problemes per alimentar tots
els seus fills. Va demanar 600 rupies,
uns 12 dòlars a un patró del poble. Per pagar el préstec, va enviar el
seu fill de quatre anys, (Iqbal) a treballar amb el patró. El van fer
treballar en fàbriques de catifes, amb poca alimentació, per evitar que
li creixessin els dits i així pogués treballar millor als telers.
Després de diversos intents, i els càstigs conseqüents, als deu anys va aconseguir d'escapar-se i va unir-se al BLLF (Bonded Labor Liberation Front, Front d'Alliberament del Treball Forçat), per aturar el treball infantil.
Amb aquesta organització va ajudar a alliberar més de 3.000 nens
pakistanesos, i va fer conferències sobre treball infantil per tot el
món. De la seva història se'n van fer llibres.