dijous, 24 d’abril de 2014

El valor educatiu de la Mostra de composició


Mostra de composició

Diada de Sant Jordi, 23 d'abril de 2014
60' a VICTÒRIA

Ahir, dimecres 23 d'abril, coincidint amb la diada de Sant Jordi, potser la data més emblemàtica de la cultura catalana, es va celebrar el quart concert del cicle 60' a Victòria dedicat a la Mostra de composició. Per l'especial interès i excel·lència de l'acte, i per sentir-me especialment compromès per raons històriques, no me'n puc estar de fer uns breus comentaris sobre el que significa en el context de la nostra escola.

El que vam poder sentir ahir és una tria de les composicions presentades per l'alumnat de Grau professional, interpretades pels seus mateixos autors. De les interpretacions en destacaria tres característiques: la naturalitat de l'alumnat en la presentació i interpretació de les seves pròpies obres, la qualitat i coherència discursiva de les composicions i l'autonomia per ser capaços de constituir agrupacions específiques per interpretar-les. Encara que podríem distingir especialment algunes obres per raons tècnicament i musicalment objectives, no ho farem per no constituir el propòsit d'aquest article, que no pretén ser una crítica artística.

Naturalitat. El primer que ens pot cridar l'atenció és l'espontaneïtat i confiança dels alumnes a l'escenari. Malgrat els inevitables nervis, tothom va mostrar una convicció i seguretat absoluta en l'exposició de la seva obra.

Coherència. Les composicions es corresponen, com és natural, a un estadi de maduresa propi de l’edat dels seus compositors, però en tots els casos són lògiques i comprensibles. El més interessant és que les interpretacions responen a un discurs propi i, per tant, completament interioritzat, a diferència del que passa sovint amb la interpretació d'obres de repertori aliè. Els alumnes, ahir, sabien perfectament el que tocaven perquè era creació personal i per tant ho transmetien amb seguretat.

Autonomia. La proposta inicial d'aquest certamen era la composició musical a partir d'un text o idea literària. Això sempre constitueix un detonant útil per a la creació, lliure de directrius tècniques preestablertes. Els alumnes, doncs, van buscar el seu text, fos propi o d'altri, per motivar o donar significat a la seva obra. En alguns casos es va tractar d’una poesia i en altres una simple vivència personal, però sempre parlem d'un estímul extramusical. L'elecció va ser feta de manera íntima i la composició va respondre a aquesta elecció. D'altra banda, la forma musical i la instrumentació també van ser opcions personals. Les composicions van ser escrites amb molt poca o nula participació del professorat i la tria dels companys de grup, en cas de ser necessària, també va ser feta pels mateixos alumnes. Els estils musicals, com vam poder veure, van ser diversos i molt diferents entre si. Òbviament, per les seves característiques d’instrument autònom i per raons pràctiques, dominaven les obres per a piano sol, però la creativitat no es limità a aquest instrument. Es van presentar obres per a clarinet, per a veu, per a corda i per a altres instruments de vent.

Valor educatiu de la proposta

La creativitat és un dels eixos fonamentals de la metodologia de la nostra escola de música i té la dimensió d’un objectiu final, alhora que constitueix un recurs didàctic. Si bé la mostra de composició va ser implantada abans del desenvolupament de la metodologia REMIS, aquesta es fonamenta, entre d’altres coses, en la creació com a element conductor de les activitats d’aula. En aquest sentit, l’acte d’ahir no és una anècdota en l’activitat del conservatori, sinó que entronca completament amb els criteris educatius de l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels i és el resultat d’un treball continuat en el temps i des dels nivells de sensibilització musical. Això es va poder veure en les interpretacions dels grups de nivell elemental que es van presentar abans de Setmana Santa i que, com hem dit, és un dels fils conductors del projecte educatiu de centre. Només d’aquesta manera es pot entendre l’assimilació de la creativitat i de la col·laboració entre els alumnes com un fet normal.

L’activitat compositiva, tal i com la plantegem, incideix en els àmbits dels coneixements i dels valors. En el primer cas, com és obvi, permet treballar a qualsevol nivell la tècnica musical, des dels elements constitutius de la música* a les tècniques més complexes. Com a intèrprets, la composició ens ajuda a entendre  millor els discursos musicals i a apropiar-nos de les obres d’altres compositors.
Quant als valors, la promoció de la creativitat col·lectiva a l’aula en l’àmbit de l’escola de música, estimula el diàleg, l’intercanvi d’opinions, la valoració de les aportacions de cada alumne i la implicació personal en un projecte comú. En el cas dels nivells més avançats o en el conservatori, on la creació es fa d’una manera més individual, també estimula l’alumnat a intercanviar idees i, especialment, a buscar col·laboracions per interpretar les obres, fomentant la iniciativa, la responsabilitat i l’autonomia personal. També observem que dins d’un entorn a on es considera normal la creació, els alumnes poden expressar-se artísticament amb més llibertat.

Joan Josep Gutiérrez


 *Vegi’s l’article enllaçat o el llibre:
Malagarriga, T.; Martínez, M. (coordinadores): Tot ho podem expressar amb música. Dinsic 2009. Barcelona.




Programa del concert:



El port                                                                 Gil Cebrià (1r)
Gil Cebrià, clarinet

Les ombres de l’altre món                                Júlia Albero (1r)
Júlia Albero, piano

Podries                                                                Gerard Abad (1r)
Gerard Abad, piano                      

Elegia                                                                  Isaac San José (2n)
Isaac San José, piano

I promise                                                            Laura Blanco (2n)
Laura Blanco, piano
Jordi Ferrer, Veu                            

Sardana                                                              Joan Rovira (2n)
Clara Rodriguez, flautí
Joan Rovira, trompeta
Oriol Rovira, trombó

Nosaltres som una part de la terra                 Anna Dembski (3r)
Anna Demski, piano      

Acte Préalable                                                  Pol Ruiz (3r)
Pol Ruiz, piano


Romanç trist                                                     Oscar Rico (4t)
Óscar Rico, viola

You know                                                          Èlia Boqueras (5è)
Èlia Boqueras, veu i piano

Mi ángel                                                            Maria Viladrich (4t)
Maria Viladrich, piano

La meva composició                                        Kayla Portugal (4t)
Kayla Portugal, piano

Volàtil                                                               Clara Sorolla (5è)
Classe de 5è GP, veu

La tenue luz de una farola                             Laura Aparisi (5è)
Laura Aparisi, piano

Poema simfònic                                               Carla Garcia (6è)
Carla Garcia, violí
Patrick Solé, piano

Cerdanya                                                         Patrick Solé (5è)
Carla Garcia, Marc Salas,
Oscar Rico i Patrick Solé, quartet de corda

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada