dimarts, 22 d’octubre de 2013

Pau Casals va morir avui fa 40 anys

" La música, aquest meravellòs llenguatge universal hauria de ser font de comunicació entre tots els homes "


Pau Casals ha estat un dels millors violoncel·listes del segle XX i reconegut internacionalment com un dels millors intèrprets i directors d’orquestra del seu temps.

Nascut al Vendrell el 29 de desembre de 1876, va mostrar ja des de la infantesa una gran sensibilitat per la música. El seu pare, també músic, li va transmetre els primers coneixements musicals, que Pau Casals va ampliar amb estudis a Barcelona i Madrid. Amb només vint-i-tres anys va iniciar la trajectòria professional i va actuar com a intèrpret en els millors auditoris del món. Com a intèrpret, va aportar canvis innovadors en l’execució del violoncel, i va introduir-hi noves possibilitats tècniques i expressives. Com a director, buscava igualment la profunditat expressiva, l’essència musical que ell assolia amb el violoncel. Pau Casals també va exercir com a professor i compositor, amb obres com l’oratori El Pessebre, que es va convertir en un veritable cant a la pau.

El desenllaç de la Guerra Civil Espanyola el va obligar a marxar a l’exili i a residir, primer, a Prada de Conflent (França) i, després, a San Juan de Puerto Rico.

A més de la seva extraordinària carrera com a músic, Pau Casals va mantenir sempre una dedicació incansable a la defensa de la pau i de la llibertat. Els nombrosos concerts benèfics, la implicació en accions humanitàries i les diverses intervencions a les Nacions Unides el van caracteritzar com un home de pau.

Pau Casals va morir l’any 1973, a l’edat de noranta-sis anys, a San Juan de Puerto Rico. Actualment, les seves despulles descansen en el cementiri del Vendrell. (font: Fundació Pau Casals)

Saber-ne més
Actes institucionals i perfil polític: Vilaweb  Quaranta anys sense Pau Casals

El Cant del ocells, la cançó catalana que Casals va fer universal. Concert a la Casa Blanca el 1961.


I una raresa: Victòria dels Àngels acompanyada per Pau Casals al piano. Interpreten Vergebliches  Ständchen, de Brahms, en un concert en viu al Festival de Prades, l'any 1958.




Lectura recomenada: 
Corredor, Josep M (1967): Converses amb Pau Casals. Barcelona. Ed. Selecta.
( Reeditat el 2012 per Edicions de la l·l )
Aquest llibre reflecteix amb molta fidelitat el pensament musical i la visió social i política del gran violoncel·lista català. De lectura imprescindible per a músics i també per a tothom qui vulgui aproximar-se a la figura de Casals.

Reportatge a TV3:
Pau Casals, l'home que va fer sentir el silenci
"El violoncel és la meva única arma...No tocaré als països que han reconegut Franco"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada