dimarts, 17 de juliol de 2012

EMMVA Ensemble al claustre

El passat divendres, 13 de juliol, es va presentar al claustre del monestir l'Ensemble de l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels (EMMVA Ensemble), dins del cicle de Nits de Música al Claustre que organitza l'Ajuntament de Sant Cugat. Aquest conjunt és una formació de cambra del Conservatori de Sant Cugat que neix amb la voluntat d'aproximar l'activitat del centre a la ciutat i mostrar la part artística del professorat que en forma part. Carles Miró, recent estrenat director de l'escola, proposa que la música surti de l'escola s'incorpori a la vida santcugatenca aprofitant els docents que, en molts casos, són intèrprets reconeguts dins del panorama musical català.
Així, en aquesta ocasió vam poder escoltar un programa que feia referència a la música de cambra dels voltants de canvi del segle XIX al XX, amb obres de Ravel, Pedrell, Toldrà i les versions de Schoenberg d'obres d'Strauss i Mahler.
Ravel
Pedrell cap a 1870
El concert va començar amb la Sonatina per a piano de Maurice Ravel, interpretada amb gust i sensibilitat pel pianista Emili Brugalla. A continuació, Carles Miró al violí, Toni Fernández al violoncel, Joan Josep Gutiérrez a l'harmònium i el mateix pianista, van interpretar dues obres singulars de Felip Pedrell (1841-1922), un dels pares de la renaixença musical catalana. Es tracta del primer Nocturn op. 55 i del Cant del matí, obres de marcada influència romàntica però amb elements melòdics i rítmics de genuïna catalanitat. L'ús de l'harmònium, instrument actualment en desús, era habitual en la música de cambra a finals del segle XIX i principis del XX i, d'alguna manera, constituia un de les "exòtiques" característiques del programa de la nit.
Todrà jove
Va seguir el concert amb la interpretació de les Danses de Vilanova, sextet per a corda i piano d'Eduard Toldrà (1895-1862), basat en el conegut tema tradicional català. En aquest cas, la pianista Lourdes Pérez-Molina va substituir l'Emili Brugalla i s'hi van afegir a la corda el violinista Sergi Claret, el viola Santi Burgos i el contrabaixista Artur Regada. Es tracta d'una composició breu però d'una gran qualitat que transmet optimisme i empenta juvenil. És una obra plena d'entusiasme, amb un tractament instrumental virtuós però eficaç. Toldrà, com a violinista, era un bon coneixedor de la corda però també del piano i el sextet era habitual en concerts domèstics i de locals públics de petit format. Cal afegir que si Pedrell representa la música modernista, Toldrà s'emmarca dins del moviment noucentista.
Schoenberg
Després d'aquest passeig per la música francesa i catalana, el concert va derivar cap a l'àrea centroeuropea coetània, concretament cap a Viena. De tots és conegut que la música de cambra té un gran referent a la cultura alemanya i austríaca, on era habitual trobar societats i agrupacions de músics professionals i aficionats que es reunien per tocar, conéixer obres musicals i gaudir el plaer de la interpretació. El compositor Arnold Schoenberg (1874-1951), a banda de la seva vessant més seriosa i innovadora, va conrear aquest gènere i va transcriure obres d'altres compositors per donar-les a conèixer i interpretar-les dins del seu cercle musical. Aquest és el cas, d'entre moltes altres transcripcions seves, dels Kaiserwalzer op. 437 de Johann Strauss i del cicle Lieder eines farhenden Gesellen (Cançons del company errant) de Gustav Mahler, que donen títol al concert del EMMVA Ensemble a les Nits de Música al Claustre.
Johann Strauss
Mahler

En un crescendo continu, es van afegir al conjunt la flauta de la Núria Tauler i el clarinet de la Clara Font, per interpretar el conegut vals d'Strauss. Schoenberg demana un gran esforç als intèrprets per mantenir amb set instruments la plenitud de la plantilla orquestral. La versió que en van oferir va ser reixida i plena de l'aire de la "decadència imperial" austríaca.
El concert es va tancar amb la plantilla instrumental al complet, novament amb harmònium, Glockenspiel a càrrec de Raimon Romaní i la mezzosoprano convidada, Eulàlia Fantova, tots sota la batuta, ara, de Carles Miró. Els Lieder constitueixen el primer cicle temàtic composat per Mahler, amb referències autobiogràfiques, on el compositor, en quatre cançons, expressa de manera dramàtica el dolor de la pèrdua de l'estimada. Originalment escrita per a veu i piano, Mahler la va revisar en diverses ocasions i la va orquestrar. Schoenberg en fa una subtilíssima instrumentació de cambra. Fantova, amb una veu clara i una afinació perfecta, va interpretar el text amb gran expressió i qualitat acompanyada amb equilibri pel conjunt instrumental.

Enllaços:
Notícia a Cugat.cat
L'harmònium al romanticisme tardà
Arnold Schoenberg Center




1 comentari:

  1. És interessant observar que Catalunya, en aquell periode és capdavantera en la cultura musical i porta oberta a Europa. Pedrell inicia els primers estudis musicològics de l'estat espanyol i porta Wagner a Catalunya, connectant l'avantguarda musical centroeuropea amb la cultura catalana. A aquest germanisme, del qual també participaran Pau Casals i Toldrà, s'hi afegirà la influència francesa a través de Ricard Viñas i compositors catalans que van tenir relació amb compositors gals. No hi ha dubte sobre quina és la vocació cultural de Catalunya.

    ResponElimina